10 Coses a saber per viure en un vaixell

22 | 03 | 21
| Consells per tu
  • Planisferi
  • Senyals marineres.
  • Flags
  • Vaixell.

Pròleg: No infantilitzar com a compromís del nostre blog

Avui és 22 de març, declarat Dia Mundial de l'Aigua per les Nacions Unides, és l'ocasió perfecta per homenatjar els homes i dones que depenen del mar per treballar. Som conscients, que en cas de ser mariner/a professional, et preocupa la teva repatriació i substitució. A Feliu, perquè tinguis la millor informació et brindem aquest text de Garrigues.  

En aquest text també ens dirigim a aquells que volen viure en un vaixell per advertir que: a març de 2021, les autoritats desaconsellen viure en un vaixell recreatiu. La Guàrdia Civil recomana a les persones que hi viuen tot l'any marxar a altres llocs, així mateix, prohíbeix la navegació recreativa.

Malgrat la situació actual, avui escrivim en clau de futur!

I: Què implica viure en una embarcació fondejada en un port o navegar sense distanciar-se de les nostres costes? 

1. Puc empadronar-me en un vaixell a Barcelona? 

Sí, de tres formes:

- Amb cita prèvia presencial en una oficina municipal d'empadronament,

- Accedint a la web de l'ajuntament 

- Telefonant al 010.

En cas de triar la via telefònica rebràs per correu postal una carta confirmant la realització efectiva del tràmit. Una vegada constis en el padró podràs obrir-te un compte de banc amb la direcció de la teva embarcació: "embarcador: número "x" i amarrador: número "x"".

2. Quin equip i material de seguretat és obligatori a bord? Què fer en cas de accident? 

Per conèixer quin material és obligatori consulta l'apartat "millora la teva seguretat" de la web de Salvament Marítim fes clic en el seu subapartat "abans de salpar" i dins d'ell en "equip i material de seguretat obligatori a bord".

En cas d'emergències, en la  web citada, dins de "millora la teva seguretat" hi ha un subapartat que es diu "actuar en emergències". En sofrir contratemps, recorda telefonar al 112 o usar el canal 16 de radiocomunicació (VHF).  

3. Quant costa: adquirir, mantenir i pagar els subministraments del vaixell (abans dels impostos més coneguts)?

Sobretot, evita comprar un vaixell sense una plaça d'amarrament disponible per a ell. A continuació estimem els costos de tenir una embarcació: 

- Cost de la compra del vaixell: entre 12.000 i 140.000 €. Per què hi ha un interval de preu tan enorme? Per les diferents eslores, quantitats i qualitats de mobiliari, comoditats, capacitat de càrrega de combustible, etc. A la inversió dedicada a l'embarcació pròpiament dita, has de sumar-hi:

- El seu abanderament que, en el cas espanyol, ascendia a principis de 2019, d'entrada a uns 250 €, segons diverses estimacions (després s'hauran d'anar complint exigents requisits que augmenten el cost)  

- El desemborsament per l'amarrament: que representa, segons el tipus de vaixell i la demanda del port triat, entre 300 i 900 € cada mes tal com explica Renovalia immobiliària. 

- La despesa en gasoil: depèn de quant naveguis.

- Pagar les llicències de navegació: costa entre 100 i 200 € segons Sailwiz. Tingues present que per a navegar els vaixells de més de 2,5 metres d'eslora han de tenir matrícula i lluir un pavelló/bandera d'algun Estat i constar en el registre de matrícula de vaixells de la Direcció General de Marina Mercant.   

- La manera de tinença del vaixell: compra o lloguer.

- Quantitat de persones que residiran en ell: no necessita la mateixa eslora una persona sola que una unitat familiar.

4. Quins impostos i taxes suposa adquirir una embarcació? Quins documents cal portar sempre a bord?

Impostos:

- Els d'Imposició indirecta: IVA, IGIC, IPSI.

- Els d'Imposició indirecta: Impost sobre transmissions patrimonials oneroses (ITP).

- L'especial sobre determinats mitjans de transport, conegut com a "Impost de matriculació" (IEDMT)

Taxes:

- Les d'embarcacions esportives i d'esbarjo (T-5)

- La d'ajudes a la navegació (T-0)

- La de prestació de Serveis d'Inspecció i Control per la Direcció General de la Marina Mercant


Per trobar la informació sobre impostos i taxes consulta "tributació" en la web de el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana en la secció de transport marítim.

Per als vaixells estrangers  l'únic pagament previst, pel simple fet de passar per la mar territorial és el d'aquells serveis que se'ls hagin prestat durant aquest pas: "es considerarà que tots els vaixells al seu pas per la mar territorial utilitzen la senyalització marítima".

Els documents imprescindibles a tenir en regla a l'interior del vaixell són:

- La Patent de Navegació:  autoritza a navegar enarborant el pavelló espanyol.

- Certificat de Navegabilitat: acredita que una embarcació és apta per a navegar. En ell queden inscrits els reconeixements efectuats i la data dels quals han de realitzar-se. 

- La Inspecció Tècnica de Vaixells actualitzada: és obligatòria afecta: propietaris, empreses nàutiques, empreses dedicades al xàrter, clubs nàutics, associacions nàutic-esportives, etc.

- Assegurança obligatòria de responsabilitat civil: cobreix la responsabilitat civil derivada dels danys materials o personals ocasionats a tercers que es puguin causar durant l'exercici de la navegació. També fa el propi amb els danys ocasionats, per culpa o negligència, a tercers i a ports o instal·lacions marítimes.

Tota la informació anterior procedeix de cosasdebarcos.com.

5. Què haig de saber sobre la gestió de Residus en el port de Barcelona?

La gestió dels residus es realitza conforme al conveni MARPOL 1973/78. El port de Barcelona fixa en el seu web els llindars admissibles de les diferents deixalles per a trobar la informació busca en ella: "residus de vaixells".

II: La navegació en mar oberta i l'obligació de conèixer el Dret de la Mar 

1. Què diu la Llei vigent a Espanya dedicada a la navegació?

Et citem 7 articles de la Llei 14/2014 de Navegació Marítima. La llei citada és prolixa pel que en cas de dubtes et recomanem consultar amb advocats.

El 16: "L'Autoritat Portuària autoritzarà, en les condicions de seguretat que determini l'Administració Marítima, l'atracada, amarrament o fondejo temporal de vaixells inactius designant el lloc, període i altres condicions de permanència (...)".

El 21: Veta "detenir-se o fondejar fora de les zones de servei dels ports, excepte cas de força major".

El 18:  "Per a emprendre la navegació, tot vaixell requereix la prèvia autorització de sortida, que atorgarà l'Administració Marítima i es denominarà despatx". "El despatx es concedirà, a petició de l'armador, capità o consignatari (...).

El 37 i el 42: El primer estableix que: el "pas innocent per la mar territorial espanyol haurà de ser ràpid i sense interrupció". El segon fixa la suspensió del pas innocent: "per a la seguretat de la navegació el Govern podrà suspendre, temporalment i sense discriminació entre pavellons".

El 8 i el 39: El primer preveu la possibilitat de tancament temporal de ports espanyols. El segon estableix les diferents prohibicions: l'explotació del llit marí per vaixells estrangers, la recerca científica no autoritzada avariar cables o canonades marins, realitzar contaminació ambiental intencionada i usar embarcacions auxiliars com a llanxes (per a fins il·lícits).  

Fes clic aquí i accedeix a la llei completa.

2. Quin és el marc internacional vigent per regular tots els aspectes del Dret del Mar? 

La Convenció de Dret de la Mar de 1982 signada a Montego Bay (Jamaica) per 168 Estats. Llavors es va consolidar legalment la total liberalització de la venda de pavelló (bandera), que fins llavors es feia per costum no de iure.

La conseqüència directa d'aquesta decisió és que tots els Estats poden vendre el seu pavelló a armadors de tot el món. Sí, qualsevol Estat, també els no costaners. 

Fou a la Primera Conferència de la Societat de Nacions sobre Comunicacions i Trànsit, inaugurada a Barcelona el 10 de març de 1921 fa ara un segle, on es va signar el tractat que estableix el dret sobirà dels Estats no costaners a tenir pavelló.  

2.1. La venda de pavelló representa una gran font d'ingressos per als Estats?

No per aquest concepte s'ingressa menys de l'1% del PIB i, com a molt, quantitats d'unes desenes de milions de dòlars. No obstant això la venda del pavelló, constitueix una font de divises regular que, a més, s'obté sense necessitat de posar un nou impost a la població nacional. 

En la seva carrera per atreure nous vaixells sota el seu pavelló els Estats amb grans flotes, en la seva majoria pobres o petits, tenen normatives molt poc estrictes en matèria d'inspeccions del vaixell i drets laborals dels mariners.  

L'excepció al que s'ha dit és Panamà que, a una de les flotes més grans del món, (8289 vaixells en 2019 i 8499 en 2020) uneix el control i explotació del seu Canal. Així, va ingressar 154 milions de dòlars per abanderament el 2019 -106 van ser directes per a obres públiques- sobre un PIB de 66.800 milions de dòlars: els 154 van ser un 0,23% del PIB més 3.350 pel Canal (5,02% del PIB). L'any 2020 els ingressos pel concepte assenyalat van baixar a 107 milions en total -78 es van injectar directes per a obres públiques- el Canal va aportar 3.044 milions més.

Font: Autoritat Marítima de Panamà i Banc Mundial

2.2. Poden abanderar vaixells aquells territoris depenents o d'ultramar que no són Estats?

Sí, un territori dependent d'un Estat pot abanderar vaixells amb el preceptiu reconeixement de l'Estat que tingui el títol de sobirania sobre aquest. Per exemple, és possible lluir l'ensenya de Bermuda, perquè aquest territori és membre del "British Ensign Register" que inclou al Regne Unit i als seus territoris d'ultramar.

2.3. Tots els Estats que són costaners per la Geografia ho són pel Dret Internacional?

No. Els Estats riberencs al Caspi no són costaners pel Dret Internacional (és un gran llac no un mar).

3. Què canvia en l'àmbit legal en aigües internacionals també dites alta mar? Es pot delinquir en aigües internacionals?

Aquest espai que comença més enllà de les 200 milles des de la costa de l'Estat que hi sigui més aprop i representa el 95% del total de les mars (en la imatge 1 són les zones d'alta mar acolorides en blava fosc). 

Té quatre principis rectors:

"a) És un bé comú, per això, la navegació en ella ha de ser lliure

b) Ha d'estar oberta a tots els Estats -amb i sense litoral-

c)  No ha d'estar sotmesa a la sobirania de cap estat

d) Que ha d'estar sotmesa a una reglamentació jurídica internacional."  

Font: Manuel Díaz de Velasco Instituciones de Dret Internacional Públic, 2005"

En aigües internacionals no es pot infringir la llei internacional. "En primer lloc, l'activitat a bord de qualsevol vaixell està subjecta a la jurisdicció i les lleis del país d'origen del vaixell. En segon lloc, existeix la jurisdicció universal, que permet a qualsevol país presentar càrrecs penals, independentment de la nacionalitat o del lloc en què s'hagi comès el presumpte delicte"  Per tant, estar en aigües internacionals no equival a impunitat.  

Font: okbarcos.com. 

Epíleg: Altres coneixements marítims

1. Puc accedir a un glossari mariner?

Gairebé al final de l'enllaç següent et donem accés a un en castellà i anglès.   

2. Coneixes els principals signes per a comunicar-se durant la navegació reconeguts per la International Maritime Organitzation?

El seu significat el explica en anglès Hariesh Manaadiar a: https://www.shippingandfreightresource.com/international-code-of-signals-and-its-application-in-the-maritime-industry/.

Tant de bo qui estimi navegar consideri aquest article una humil guia per a fer-ho. Amb la mateixa passió desitgem que, qui es maregi en embarcar-se hi hagi descobert curiositats.

Sapere Aude, traduït és: "atreveix-te a saber" i, actualitzat a l'era de les Xarxes Socials és: Atreveix-te a compartir!