L’envelliment de la població un repte pendent

Espanya és ja en l’actualitat un dels Estats més envellits del planeta. Ara bé, aquesta tendència no és aïllada entre els països desenvolupats el que sí és molt particular és l’acceleració del fenòmen. L’esperança de vida és la segona més elevada del Món després del Japò: 85,6 anys per les dones 80 pels homes.  De cara, l’any 2030 les dones viuran 88,7 i el homes 84, és a dir, en només 15 anys l’esperança de vida creixarà en uns 4 anys per ambdós sexes… i el 2065 l’esperança de vida serà de 94,3 i 90 anys respectivament. És molt il·lustratiu veure les piràmides de població de 1950 i 2015 confrontades per veure com s’ha reduit la base i el centre de la mateixa (infants i adults).

Aquest procès, és contradictori. D’una banda, és sens dubte positiu ja que denota l’avenç de tres elements que formen un triangle virtuós: la ciència que millora la curació de malalties,  la nutrició que, comparada amb principis o mitjans del segle XX, ha arribat a més capes de població -i ha elevat l’alçada mitjana de  la mateixa-  i la higiene que elimina molts bacteris i disminueix la prevalència de malalties rellacionades amb entorns insalubres. Són tres factors prodigiosos que ja haguessin signat els nostres avasntpassats. Ara bé, també hi ha una part, no negativa, però sí més problematica: l’envelliment de la població multiplica les possibilitats que aquesta pateixi lesions musculars, d’ossos o cognitives.  Cal afrontar-ho ens hi juguem la qualitat de vida d’aquesta porció -creixent- de ciutadans.

Com fer-ho? doncs és clar que s’ha d’apostar per la supressió  de les barreres arquitectòniques, és a dir, tots aquells elements que dificulten o , fins i tot, impossibiliten l’accés de persones amb mobilitat reduida a l’entorn urbà, els transports, o a la vivendes. Pel que fa, a aquest últim àmbit sobre el que Finques Feliu pot influir més, considerem que les barreres a suprimir són les següents: anivellar esglaons, substituir terres lliscants -que són barreres en tant que fan caure les persones-, posar les bústies i altres elements que siguin necessaris per l’activitat daria a l’alçada d’un usuari amb cadira de rodes i posar ajudes tècniques. Les ajudes tècniques que són elements encaminats a suplir la falta o disinució de força d’aquestes persones: agafadors, banquetes per seure o suplir altures, poms de porta adaptats o coberts adaptat. Cal ressenyar que la nova llei de Propietat Horitzontal abaixa a la majòria simple la necessaria per aprovar qualsevol millora per a persones discapacitades que a més, siguin propietaris o llogaters tenen el dret a reclamar judicialment la implantació d’aquestes mesures. En un segon article parlem de les subvencions aplicables a les comunitats.

Ës sens dubte positiu el fet de que es prengui conciència del problema, i més encara que es faciliti prendre mesures com les desdcrites, però subsisteix el dubte de sí,com a societat, serem prou ràpids per afrontar el canvi que requereix l’envelliment?