Pep Feliu: "Els elements tous en un habitatge són sinònim de confort"

09 | 03 | 2020

L'interiorisme és un viatge apassionant! ens acompanyes?

Avui entrevistem al nostre expert en interiorisme Pep Feliu per conèixer l'ús dels elements tous a la llar i com adaptar una casa a tothom.

Ell comença precisant: "abans de parlar d'elements tous hem de fer-ho de materials tous. Quan parlem de materials tous estem fent referència als que oposen molt poca resistència. Aquesta propietat és essencial per la meva feina perquè fa més modelables aquests materials. Els elements tous són sinònim de confort a la llar".  

Quins són els elements tous en un habitatge?

"El sofà, la catifa, la cortina, el puff o l'entapissat de les cadires o les parets entre d'altres. Tots ells fan molt més agradable l'experiència de ser a casa des d'un punt de vista sensorial.

Així, que el sofà sigui tou, ampli, profund i ergonòmic ajuda a fer que tinguem una millor salut des de les cervicals a les lumbars passant pels omòplats i tot el braç, sense oblidar que amb l'ús de coixins, evitem contractures.

La catifa, per la seva banda, fa més agradable caminar per casa per tacte però també perquè ens aïlla del fred que transmet el terra a la tardor i l'hivern.

La cortina protegeix la nostra vista d'un sol massa intens i també ens preserva de mirades indiscretes. 

El puff és l'opció correcta per estirar la cama sense forçar la musculatura i descansant les articulacions i la planta del peu i, finalment, l'entapissat denota un refinat gust estètic. No ens enganyem però, l'interiorisme, tot i tenir una part estètica innegable, busca el nostre confort."

Entenc la importància de l'interiorisme. Ara bé, realment passem tant temps a casa?  

"Amb la pressa sembla què més enllà de menjar, dormir i preparar-nos per la feina no estem gaire temps a casa. Res més lluny de la realitat, som unes 9h (8h de descans i 1,25h a la sala) d'aquí la importància dels elements tous. A més, el 50% de l'espai d'un domicili és dedicat a aigües i focs."

L'accessibilitat universal és important per Feliu. Quin disseny s'ha d'implementar per fer-nos la vida fàcil a tots?

"Bon punt: per mi tampoc és suficient que una casa sigui bellíssima. Un habitatge ha de estar preparat per tothom. M'agradaria corregir-me a propòsit de la catifa, abans l'he esmentat com aïllant tèrmic i com agradable pel tacte però una gran i, que no s'arrugui amb facilitat, també disminueix molt l'impacte d'una possible caiguda. Així mateix, recomano posar tacs a les cadires per disminuir la fricció d'aquestes amb el terra i, per tant, el soroll que poden patir els veïns.

Pel que fa a les mesures concretes -i legals- per a persones amb diversitat funcional n'anomenaré les següents per habitacions:

Tothom hauria de poder rentar-se i fer-se el menjar.

 Zones de pas:

Han de tenir des de la promoció amples de porta 90 cm. 
 

 Bany:

Calen banys amb un diàmetre de 120 cm, accessos a dutxes i el lavabo l'espai per fer passar una cadira de rodes cap al wc ha de ser suficient per que faci qualsevol volta completa. L'alçada respecte a la pica ha de ser de 110 cm. tot això sense oblidar plataformes elevadores, cadires i barres d'acer inoxidable per facilitar les accions de: fer transferències per part del cuidador i de dutxar-se

 Cuina

Si un hi entra en cadira de rodes trobarà: altures excessives,  mobles immòbils i una zona de focs poc accessible i perillosa. Sóc partidari, i no sóc l'únic, 1. d'apostar per vitroceràmica i 2. que els mobles es puguin moure mitjançant un click a algún dels elements domòtics que hi ha al mercat. Així eliminem de cop tres problemes: impossibilitat de cuinar-hi, altures excessives i dificultats per agafar un tirador. A nivell específic, l'alçada adequada per un taulell de cuina és 75 cm, cal també separar nevera de frigorífic per facilitar la dissociació de moviments. Per acabar, recomano que hi hagi suficient espai entre mobles perquè la persona pugui maniobrar i estendre les cames de forma adequada. Només amb l'aplicació d'aquests consells la persona en cadira guanyara molta autonomia."

I conclou rotund: "sincerament, com a interiorista fer un disseny bonic és el que estic més acostumat a fer. Ara bé, la meva feina m'ha ensenyat que el primer és escoltar les necessitats concretes de l'usuari... hem d'interioritzar que bellesa i disseny universal són compatibles".         . 

Com sempre ha estat un text exhaustiu i segur que útil pels nostres lectors: gràcies.