Entrevista amb Rosa Sabaté pel Dia Mundial de la Salut Mental

10 | 10 | 2022
Entrevistes amb el nostre equip/actes o conferències

El 10 d'octubre de cada any se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. Es tracta de l'ocasió ideal per a entrevistar la psicòloga i coach de Finques Feliu... Ella és Rosa Sabaté.

1. Finques Feliu (en endavant FF): Rosa, què hem d'entendre per salut mental?

    Rosa Sabaté (en endavant RS):

La salut mental és el benestar general de la manera en què penses, regules els teus sentiments i et comportes. A vegades, les persones experimenten una important pertorbació en aquest funcionament mental que els impedeix realitzar com abans les seves vides, desenvolupar la feina, etc… la concentració, el nivell d'alerta i ansietat, l'estrès pot estar jugant una mala passada.

 

2. FF: Davant una carregada jornada, com aconselles minimitzar el risc de cometre errors o de trobar-nos malament?

   RS:

La clau sempre recau en la prevenció... tenir una bona salut mental part en tenir un bon estat de salut en general. Per tant, tenir una bona higiene del son, una alimentació antiinflamatoria, establir bones relacions socials i familiars vetllar per un sistema inmune fort.

 

3. FF: Les paraules "talent" i "resiliència" són molt freqüents al món de l'empresa. Com podem preparar-nos per satisfer futures exigències de treball que ara no preveiem?

   RS:

És molt important treballar la flexibilitat i la capacitat d'adaptació als canvis... l'ésser humà és l'animal més insegur del planeta i cerca qualsevol manera de sentir seguretat a través del control... i tot no ho podem, per molt que vulguem i per sort, no ho podem controlar. Excessos puntuals de feina, canvis d'objectius, canvis de situacions personals, de l'equip, del món... com per exemple una pandèmia, ens ha fet prendre consciència de la necessitat que tenim de controlar-ho tot, de voler preveure el futur... i alhora de la necessitat de gestionar les emocions, com la por,  que això ens provoca... i al final... ens agradi o no, ens toca adaptar-nos, deixar-nos portar, i acceptar que ara toca això... per quan pugui tornar a remuntar... l'energia dedicada a la por o a la queixa ens debilita i no juga a favor nostre. ni a la feina ni pel que fa a la nostra preuada salut.

 

4. FF: Al nostre blog recomanem als clients evitar i reconduir conflictes tot posant-se a la pell de persones que defensen interessos contraris als seus. En els àmbits laboral i personal, com pot cadascú entrenar l'empatia?

   RS:

Abans que res és important ser conscient fins a on arriba la nostra part de responsabilitat. Quan l'altre se sent enfadat, molest per alguna cosa que considera que hem fet, o que la nostra empresa, els companys de l'equip, dels altres equips que formem l'empresa ha gestionat, o la manera de com atenem les situacions, hem d'estar molt al nostre centre per valorar si això és quelcom que podríem haver solucionat, anticipat o senzillament, per molt que l'altre estigui descontent és la nostra forma d'actuar, ja sigui per procediments, per cultura d'empresa,o perquè el que ens estan demanant no és pas un servei o producte que oferim, si més no a dia d'avui. Un cop valorem la nostra part de responsabilitat, veíem si el client té raó, llavors mai entren en un duel de titans, sencillament acceptem que som humans i com tothom, nosaltres, l'equip, etc... ens hem equivocat i cerquem una solució. L'empatia, és una arma de doble fil. Ens trobem a moltes persones dedicades a l'atenció al client que l'empatia les fa desviure's cada dia i on es deixen la seva salut en cada acció, i malauradament acaben cremades i esdevenint tot el contrari de l'empatia... acaben sent apàtics i gestionant la feina com autòmates. L'empatia és una habilitat molt necessària en el procés d'escolta de la situació que l'altre ens exposa, amb totes les seves emocions. Un cop escoltat, hem de saber àgilment passar a l'assertivitat per poder oferir una resposta acurada a les nostres competències i a les de l'empresa. Això, només es possible quan la persona ha estat capaç de treballar el seu amor propi, la seva vàlua i no es defensa com si fos un animal atacat.

 

5. FF: Ho confessem: quan preparàvem l'entrevista vàrem mirar el teu blog. Allà menciones la complexa relació entre "amor propi" i judicis aliens.  

A propòsit d'aquesta qüestió: quin és el camí per aconseguir que no ens afectin els judicis dels altres o fins i tot aprendre'n? Com puc jutjar menys a les altres persones?

  RS:

Tota persona aprèn des de petita l'amor propi a través dels seus referents (pares, avis, mestres...). Sentir-se estimat, valorat i reconegut, seran 3 aspectes que tota persona necessita per forjar aquest amor propi. Quan algun o més d'un d'aquests elements han estat inexistents, la persona creix amb la cerca constant d'això, per exemple, aferrant-se a persones, relacions i empreses que l'aprecien, l'estimen, el valoren, el reconeixen, o  tot el contrari, segueixen els patrons que fins ara han vist, esperant que un dia o altre això canviï, com per art de màgia. Quan ens forgem amb una autoestima bona, això ens permet acceptar crítiques i rebre-les com a constructives. I sobretot les persones que estan i se senten bé amb elles mateixes són les que menys jutgen als altres. Per tant, és molt recomanable fer un procés psicoterapèutic, per tal de viure sense tensions amb un mateix... i evidentment, per no generar conflictes cap als altres.

 

6. FF: Tothom pot tenir un problema personal. Quina és la millor manera per evitar que ens afecti en el terreny professional? 

   RS:

Tantes vegades hem sentit frases com: "quan un entra a la feina ha de deixar els seus problemes de casa"... em sembla una aberració en salut. Les persones som persones, arreu, i si tenim qualsevol situació que ens afecta mentalment hem de poder sentir-nos lliures d'expressar-la en l'àmbit professional. Quan parlem d'equip, no estem parlant de persones que tenen amistat, sinó de persones que sabem atendre les necessitats dels companys, ja que el benestar de l'altre aporta benestar a l'equip. Tenir dificultats a casa, amb la parella, els fills, els pares, malalties, morts, trasllats, problemes econòmics... una llista infinita de situacions estressants que ens afecten com a persones, considero que les empreses i els equips també ens hem de responsabilitzar del benestar de les persones que els formen. És una responsabilitat col·lectiva, i fixeu-vos com és requeireix un treball previ individual del que hem comentat en les preguntes anteriors. 

 

Gràcies pel teu: esforç, temps i atenció. Segur que la nostra comunitat lectora ha tret profit de l'entrevista.