Lleure: una escapada ideal pels amants de la bici i la natura

10 | 08 | 2016
General

A l’anterior article del dia 1 d’agost aconsellàvem com gaudir i esprémer més les vacances. Així mateix prometíem l’elaboració d’un de nou on faríem referència a una escapada que ens tingués el “cor robat” “lo prometido es deuda” com diu la dita castellana. Abans de desvelar quina escapada hem escollit us volem posar les dents llargues es tracta d’un viatge que pot fer-se en bici o en vaixell, és ideal per fer en família, parella, amics o sol és clar però sobretot prou llarg i especial per desconnectar de la rutina i oxigenar-nos cos i ment: mens sana in corpore sano recordeu?.

Entrem en matèria no?, estem en plena canícula i fa calor anar cap al nord pot ser una refrescant opció. Des d’aquí volem proposar-vos un destí bastant proper amarat d’història, enginyeria, encant i natura: El Canal du midi a França . Més que un destí estàtic el que esdevé màgic és el recorregut ple de pobles pintorescos al llarg de 240 quilòmetres “cisellat” per la mà humana. El camí va de la costa atlàntica a la mediterrània popularment també és conegut com la ruta dels “dos mars” . Com és veu, als mapes, el nom popular de la ruta es refereix a la que uneix Bordeus Amb Seté. El camí té dues parts: el canal de la Garona -De Bordeus a Toulouse– i el canal de midi pròpiament dit: entre Toulouse i Seté al Mediterrani que és el que nosaltres suggerim. Creiem que és la part més accessible des de Barelona ja que només s’ha d’agafar el tren AGDE fins a Toulouse (de Barcelona a Toulouse hi ha 253km). Un cop a França ja podem muntar a la bici o salpar per fer el descens del canal tot passant per Carcassonne i Béziers.

Abans hem escrit que tota la ruta dels “dos mars” havia estat cisellada per la mà humana, potser és una expressió pedant però és ben real: el canal és una joia de l’enginyeria del segle XVII. Us agrada la història?, doncs seguiu llegint.

Des de l’Emperador romà Neró, passant per Carlemany, fins al segle XVII l’aspiració de construir un canal que “cosís” el sud de l’hexàgon d’oest a est va ser sempre sobre la taula dels governants de torn. La raó és prou evident: fer el projecte vertebraria el territori i, a més, multiplicaria els intercanvis econòmics per via fluvial enriquint tot el territori. Ara bé, una cosa són els desigs i una de ben diferent és la realització pràctica d’un projecte ambiciós en un gran territori i amb una difícil topografia i horografia d’aqui la causa per la qual fins al 1660 Pierre Paul Riquet no presentés el que havia de ser el projecte definitiu. Així de 1667 a 1881 12.000 homes i dones van treballar en el canal fet sota govern absolutista i respectat per la Revolució que el considerà patromini estatal -que això sí, en canvià el nom de canal reial del Llenguadoc a l’actual-. Per acabar dir que amb la millora del transport la utilitat econòmica del canal és molt menor que al segle XVII no ho és ni la seva singularitat ni bellesa.De fet, el 1996 la UNESCO declarà el canal Patrimoni de la Humanitat. Des de Finques Feliu desitgem a tots els nostres clients i proveïdors bon viatge.

Passats uns dies hem volgut enriquir el text original amb dues webs rigoroses i acreditades que faciliten el turisme accessible per a totes les persones tinguin o no una diversitat funcional. A continuació inserim els links d’aquestes pàgines: Turisme de Catalunya i Turisme accessible. En definitiva, una societat més inclusiva és més cohesionada garanteix millor els drets i deures de tots. A més, sense barreres i amb molta empatia es viu millor no creuen?