Vila de Gràcia: ànima de poble, rostre cosmopolita

07 | 11 | 22
| Consells per tu

Aquest novembre torna la secció on viatgem per Barcelona i Sant Cugat. Després d'escriure sobre Horta ens endinsem a "Gràcia" el districte veí. El barri que ens ocuparà és la Vila de Gràcia que és anomenat "Gràcia" exactament igual que el districte que l'acull.

La Gràcia independent  (1626-1897): d'assentament dispers a l'agregació a Barcelona

A la zona on s'ubicaria la Vila de Gràcia  hi havia des d'època romana una "via" que comunicava Castrum Octavianum, això és Sant Cugat, amb Barcino, o sigui, Barcelona. Aquesta obra pública seria el cordó umbilical del futur nucli de població.

Aquest va néixer l'any 1626 per allotjar el Convent de Mare de Déu de Gràcia (conegut com els Josepets). Al segle XVIII era un assentament dispers amb tot just vint cases envoltades de camps de cultiu, per tant, tenia la subsistència assegurada.

El 1821, quasi dos segles després la població passava de les 1.000 persones. Per això aconseguí, per primer cop, constituir-se  en municipi independent fins a l'any 1823 (fi del Trienni Liberal). Aquest estatus es recuperaria l'any 1850. Paradoxalment, aquella mateixa dècada es posarien les bases que acabarien liquidant la independència municipal. Tres factors foren decisius per desencadenar aquest procés:

a). El 1854 Barcelona enderroca les muralles que en restringien l'espai ampliant així els seus horitzons. 

b) Gràcia independent canvia l'ordenació urbanística com a resultat el municipi (molt més gran que la Vila de Gràcia actual) passà de ser molt majoritàriament terreny agrícola a ser considerat terreny urbà on s'hi podien construir cases, places, parcs, etc.  D'aquesta manera el poblament de l'indret es disparà de 13.000 habitants el 1850 a 62.000 el 1897. 

c) Al barri no hi havia uns serveis decents per absorbir un augment de població tan vertiginós. En canvi, Gràcia tenia l'espai que els planificadors urbans de Barcelona cobdiciaven.

Amb aquest escenari el 1897 Gràcia és agregada a Barcelona.

 

El segle XX i XXI: de referent de la cultura barcelonina a escenari turístic global

El segle XX la Vila de Gràcia -i el districte de Gràcia en general- deixà la seva empremta en l'imaginari barceloní ho mostra la cultura com cap altre àmbit. En són dos exemples evidents:

- La Rumba catalana lligada a la comunitat gitana

- La novel·la icònica de  Mercè Rodoreda titulada la "Plaça del diamant". Com a la resta de la ciutat els Jocs Olímpics del 1992 són l'autèntic final del segle passat. En concret per la Vila de Gràcia representà afegir al seu aspecte de poble el fet de ser un barri: turístic, bohemi i cosmopolita.

 

Monuments de Gràcia

¿Has pensat algun cop com seria un barri sense monuments o llocs destacats? En el millor dels casos, anodí i en el pitjor lleig o trist.

Quan s'aconsegueix donar personalitat i encant a un espai urbà: arquitectes, urbanistes i artistes plàstics es donen la mà a l'hora de concebre'l. En aquest sentit, una singularitat de la Vila de Gràcia és la seva abundant peatonalització que fa d'ella un barri amable i, com veurem, atorga un pes destacat a les places.   

La Vila de Gràcia  té els seus monuments i espais emblemàtics:    

1. La Casa Vicens: un edifici modernista preciós d'aquells que demostren que el Modernisme no és només un reclam, també té la seva concreció estètica que atorga una bellesa singular a molts dels monuments d'aquest estil.  

2. Plaça de la Vila de Gràcia: és al cor del barri amb la torre del rellotge de forma octogonal al centre. Aquest monument del segle XIX és obra d'Antoni Rovira i Trias i està coronada per la Campana de Gràcia.

3. Plaça de la Virreina: urbanitzada l'any 1878 amb molta amplitud, un ric arbrat i l'església de Sant Joan construïda per Josep Artigas que amb la seva altura destaca per sobre de les cases baixes originals i remata l'espai donant-li profunditat. A més està parcialment peatonalitzada aquesta opció urbanística fomenta l'esperit veïnal.

4. Plaça del Diamant: és un espai on el paviment en rectangles és còmode i hi ha mobiliari urbà abundant i els bars justos i necessaris per socialitzar. Aquest espai i altres -com la plaça del robí o del topazi- rendeixen homenatge a la joieria la raó és que van ser adquirides pel regidor Josep Rossell que era joier.

5. La lectura a Pompeu Fabra: es troba als jardins de Salvador Espriu (popularment coneguts com els "jardinets de Gràcia") es tracta del relleu d'una dona llegint vestida de manera tradicional. Aquesta obra fou reelaborada el 1993 per Anna Ribas -coincidint amb el 125 aniversari del naixement de Pompeu Fabra-, mentre que, l'obra original és de Josep Clarà.

Esperem que ben aviat passegis per la Vila de Gràcia.